L’indigent de la veu daurada

Aquest paio d’aquí al costat es diu Ted Williams, té 53 anys i fins no fa gaire se’l podia veure passejant-se per Columbus, a l’estad nord-americà d’Ohio, amb roba vella i atrotinada, els cabells llargs i bruts, i un cartellet a les mans on es podia llegir que era un ex locutor de ràdio al qual la vida no havia tractat massa bé, però que malgrat el seu aspecte tenia un do que no es podia veure, però sí escoltar a canvi d’unes monedes: la seva veu. I és veritat:

Què premia la Pilota d’Or?

La polèmica i la sorpresa estan servides: Lionel Messi ha guanyat la Pilota d’Or superant als dos favorits, els seus companys Xavi Hernández i Andrés Iniesta. Per què polèmica, si ningú dubta que és el millor jugador del món? No és això el que premia aquest trofeu? Doncs potser no. I quins criteris se segueixen per atorgar-lo?

Trossets de vida

Que jo recordi, El temps, que tot ho emmerda és el primer llibre que llegeixo a la meva vida del qual conec personalment a l’autor. La meva mare acostuma a dir que en Jordi Caballeria és “l’amo del meu fill”; jo intento explicar-li que, per sort, l’esclavatge es va prohibir ja fa molts i molts anys, i que en realitat en Jordi és l’amo de l’empresa on jo treballo, cosa que és bastant diferent.

L’altra flauta màgica

Si hi ha un tema (bé, d’acord, n’hi ha molts) que odio profundament és My Heart Will Go On (coneguda popularment com “la cançó del Titanic”), cantada per l’abominable Céline Dion. Doncs quan em pensava que la cosa ja no podia ser pitjor, va un tal Matt Mulholland i fa això:

A hores d’ara, encara no sé si el tio ho fa seriosament i senzillament és que no en sap més, o si es fot de la cançó, de nosaltres i d’ell mateix (atenció als minuts 1:40 i 3:12). Això sí, se li ha de reconèixer un mèrit: ha empitjorat una cosa que semblava impossible d’empitjorar. I com a mínim en aquest cas he rigut en comptes de tenir ganes de quedar-me sord; o pensant-ho millor, que la Dion es quedi muda.

La mateixa cara que faig jo quan l’escolto bramar...